La radioteràpia s’està orientant cada vegada més cap a tècniques guiades per ressonància magnètica (RM) i tècniques adaptatives. Lagendijk et al. (Nature Reviews Clinical Oncology, 2014) destaquen la importància d’integrar la imatge i la teràpia.

En el futur, els materials hauran de ser alhora dosimètricament precisos i altament compatibles amb tècniques d’imatge com la TC o la RM. Els artefactes o els valors de densitat poc clars poden complicar la planificació i la verificació del tractament i generar incerteses en el càlcul de la dosi. Aquesta propietat esdevé especialment important en el context de la radioteràpia adaptativa, ja que la imatge i el tractament estan cada vegada més interrelacionats.

Per tant, els materials de bolus han d’oferir propietats físiques estables i reproduïbles durant tot el període de tractament. Al mateix temps, aspectes com la higiene, la reutilització i la facilitat d’ús per al pacient adquireixen més rellevància. Mirant cap al futur de la radioteràpia, és evident que els materials no només han de ser funcionals, sinó també òptimament integrables en fluxos de treball digitals i guiats per imatge.